A la classe de català hem treballat la descripció. Tot seguit, us presentem una adaptació d'un poema de Joan Salvat-Papasseit. Hem hagut de llegir molt bé el poema i entendre les paraules, per poder fer, a continuació, la nostra descripció inspirada en la feina del poeta:
POEMA
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
DESCRIPCIÓ
Era de nit al Pirineu i la lluna plena semblava neu,
de tan blanca que es veia. Ja era primavera,però encara
hi quedava una mica de neu al cim de la muntanya.
Ah... quina fresca que sentia allà, amb el cel blau i fosc
al damunt meu. Podia escoltar el cant ronc d´una granota,
mentre que per altre lloc, els grills sonaven suaument
com una orquestra de corda.
Els xiprers rectes i fidels, assenyalaven el cel, on hi havia
un núvol gran i gris,que amenaçava amb tapar la lluna.
Hi havien uns camins que semblaven llances rectes,
i tots junts acabaven a les runes d´un castell antic.
Un dels camins portava cap un altre lloc i el vaig
seguir. Em va conduir fins a un nou destí.
Paula Lucas
